Adwa, 1896
L'exèrcit d'Etiòpia, amb l'emperador Menelik II i l'emperadriu Taytu, va derrotar Itàlia. Per això Etiòpia va continuar lliure (llevat de 1936–1941).
Capítol 1 · Abans de 1880
Un continent de regnes i imperis
Fa uns 150 anys, a l'Àfrica hi havia regnes, imperis, sultanats i ciutats, cadascun amb els seus reis i reines, les seves lleis i els seus mercats.
- L'Imperi asante (avui Ghana) era famós pel seu or. El Califat de Sokoto (avui Nigèria) tenia ciutats amb milers d'habitants.
- L'Etiòpia cristiana tenia més de mil anys d'història i el seu propi alfabet.
- Els europeus només controlaven alguns trossos: punts de la costa, Algèria i l'extrem sud. Al mapa són els colors blau, vermell i verd.
I les zones de color sorra? No estaven buides! Hi vivien molts pobles que s'organitzaven sense un gran estat amb fronteres dibuixades, com feien els europeus.
Passa el dit o el ratolí per sobre del mapa per veure els noms.
Capítol 2 · Molts pobles
Centenars de pobles, milers de llengües
Cada trosset d'aquest mapa és un poble: un grup de persones que comparteixen una llengua, unes festes, unes històries i una manera de viure.
835pobles en aquest mapa (i n'hi havia més!)
+2.000llengües diferents a tota l'Àfrica
Hi havia pastors, pagesos, pescadors, comerciants, ferrers, músics i contacontes. Alguns pobles eren veïns i amics, d'altres eren rivals. Però el territori era seu.
Mapa dels pobles: G. P. Murdock (1959). És un mapa antic i amb errors, però és el més complet que hi ha.
Capítol 3 · Berlín, 1884–1885
La reunió on es van repartir l'Àfrica
L'hivern de 1884, representants de 14 països es van reunir a Berlín, a Alemanya, per parlar de l'Àfrica.
Quantes persones africanes hi havia a la sala? Cap ni una.
A Berlín no van dibuixar tot el mapa, però van posar les regles del joc: qui ocupés un territori i ho fes saber als altres, se'l podia quedar. Després, en molts tractats, van traçar fronteres amb regle i llapis, sovint sense haver estat mai en aquells llocs.
Ara fes tu de diplomàtic
Traça una línia recta sobre el mapa: arrossega el ratolí o el dit d'un punt a un altre.
Esperant la teva línia…
Capítol 4 · L'any 1914
L'Àfrica repartida com un pastís
En només 30 anys, set països europeus es van quedar gairebé tot el continent. Ho van fer amb tractats, enganys i, sobretot, amb guerres de conquesta.
96% del territori africà sota domini europeu
Només dos països van continuar lliures: Etiòpia i Libèria .
Imagina-ho a la teva escola: un dia arriben set nens d'una altra escola, es reparteixen les vostres taules, les motxilles i el pati, i a més us diuen en quina llengua heu de parlar. Injust, oi?
Capítol 5 · Pobles partits
Línies que tallen famílies
Les fronteres noves no tenien en compte qui vivia a cada lloc. Van tallar pel mig 230 dels 835 pobles del mapa. Famílies, amics i veïns van quedar en països diferents, amb lleis i llengües oficials diferents.
Toca un poble per conèixer la seva història:
Capítol 6 · La part més fosca
El colonialisme va fer molt mal
Aquest capítol explica coses tristes i dures. Si et fa pena, en pots parlar amb una persona adulta. És important saber-ho perquè no torni a passar.
- Al Congo, el rei Leopold II de Bèlgica va fer del país la seva finca privada. Obligaven la gent a recollir cautxú, per fer pneumàtics, i castigaven amb crueltat qui no en portava prou. Hi va morir moltíssima gent. Alguns historiadors parlen de milions de persones, però no hi ha xifres segures.
- A Namíbia, entre 1904 i 1908, l'exèrcit alemany va matar la major part del poble herero i molts nama. Sovint es considera el primer genocidi del segle XX. Alemanya ho va reconèixer l'any 2021.
- Treballs forçats, impostos per obligar la gent a treballar per als colons, terres robades i escoles on castigaven els infants per parlar la seva llengua.
Capítol 7 · La resistència
Els pobles africans no es van rendir
A tot arreu hi va haver persones que van lluitar per defensar la seva terra i la seva llibertat.
Samori Touré
Va resistir França durant setze anys a l'Àfrica occidental, fins que el van capturar el 1898.
Yaa Asantewaa
Una reina mare asante que el 1900 va dirigir la guerra contra els britànics per defensar el Tamboret d'Or, el símbol sagrat del seu poble.
Maji Maji
El 1905, a l'actual Tanzània, molts pobles es van unir contra els alemanys, que els obligaven a cultivar cotó.
Capítol 8 · 1950–2011
Tornar a ser lliures
Després de la Segona Guerra Mundial, els pobles africans van exigir la seva independència. Prem el botó i mira com el mapa es torna daurat!
1950
4 de 54 països independents
Però… els nous països van heretar les fronteres traçades a Europa. I avui, el Sàhara Occidental encara espera poder decidir el seu futur.
Capítol 9 · Les llengües
La ferida que no es veu
A l'Àfrica es parlen més de 2.000 llengües. Però a molts països la llengua oficial, la del govern i sovint la de l'escola, és la dels antics colonitzadors.
23de 54 països només tenen llengües oficials europees
A Angola, per exemple, molta gent parla kimbundu, umbundu o kikongo a casa, però a l'escola s'estudia en portuguès.
Hi ha bones notícies: el suahili és oficial a Tanzània i a Kenya i el parlen desenes de milions de persones. I cada cop més escoles ensenyen en llengües africanes.